Serveis

deglució atípica

Degluc ió atípica

S’anomena deglució a l’acte d’empassar els aliments.

Des del naixement la deglució del nadó es realitza de forma instintiva, avançant la llengua cap els llavis en posició interdental. La deglució va madurant, modificant-se el moviment de la llengua al deglutir. Es considera que als sis anys, la deglució ja és madura, col·locant la llengua al paladar (darrera dels incisius superiors). Quan a partir d’aquesta edat, el nen no ha madurat/modificat la deglució, en parlem de deglució atípica o immadura.

En moltes ocasions el trastorn de deglució atípica pot passar desapercebut, tanmateix es poden donar una sèrie de conseqüències físiques o d’alteració de pronúncia que són simptomàtiques d’aquesta incorrecta maduració de la deglució.

En altres ocasions, és l’odontòleg qui observa l’anomalia degut a l’alteració de les peces dentàries i recomana un tractament per a corregir la deglució.

Conseqüències d’una deglució atípica:

  • Malformacions en peces dentàries.
  • Malformació del paladar.
  • Malformacions maxil•lars.
  • . Distorsió en la pronúncia d’alguns sons.
Indicis rellevants d’una deglució atípica
  • Posició interdental o baixa de la llengua.
  • Respiració superficial/bocal.
  • Boca oberta en repòs.
  • Paladar alt i estret.
  • Masticació amb boca oberta i alguns casos fent soroll.
  • Restes d’aliments a la boca.
  • Maloclusió dental i/o maxil•lar.
  • De vegades es presenta junt a una dislàlia: la incorrecta pronunciació d’algun so o sons, generalment r, s,…
Tractament de la deglució atípica

El logopeda és el professional que realitza el tractament de la deglució atípica.

En la reeducació es treballen els següents aspectes generals:

1. La musculatura dels òrgans bucofonatoris (galtes, llengua, llavis).

La musculatura implicada acostuma a presentar una tonicitat poc adient per la deglució (normalment hipotonicitat), cal treballar tant la mobilitat com la tonicitat de la mateixa

2. La posició natural de la llengua en repòs (mantenir la punta de la llengua al paladar darrera dels incisius).

3. La reeducació de la deglució passa per diferents fases: saliva, aigua, semisòlid i sòlid.

Es considera finalitzat el tractament quan s’automatitza i es generalitza el procés de deglució.

 

Paral•lelament, cal treballar altres aspectes relacionats amb la deglució:

1. La respiració: aconseguir una correcta inspiració nasal.

2. La correcció dels sons distorsionats: enfortint la musculatura dels òrgans i aprenent el punt d’articulació del so corresponent.