Serveis

deglució atípica

logopedia

La logopèdia engloba l’exploració, anàlisi i tractament del llenguatge, ja sigui oral o escrit. En els adults el llenguatge es valora a partir del seu ús i rendiment lingüístic, aquests estan estandaritzats i es poden valorar mitjançant una prova de capacitats verbals. En els nens, però, cal tenir en compte la seva evolució per a valorar el seu rendiment i desenvolupament del llenguatge.

A continuació ens referirem als trastorns del llenguatge oral. Consulteu els trastorns de llenguatge escrit a l’apartat de Psicologia Escolar.

àmbits d'intervenció
trastorns de parla

Els trastorns de la parla són aquells que afecten el llenguatge oral. Els que referim a continuació poden afectar a la població en general: nens, adolescents i adults, exceptuant, però, el trastorn fonològic.

Trastorns de la pronuncia
dislalia

Dislàlia: És la incorrecta pronunciació d’un o més sons, ja sigui funcional o orgànica. Cadascun dels sons de la nostra llengua s’assoleixen en diferents etapes, estan vinculats a aspectes maduratius. Als cinc anys, els nens ja poden produir tots els sons correctament. El so que s’aprèn a pronunciar en darrer terme és la /r/ múltiple (5-6 anys).

Trastorn fonològic: És la incorrecta pronunciació de més d’un so. L’etiologia d’aquest trastorn és de tipus discriminatiu: no es diferencien correctament cadascun dels sons, tot i que els poden pronunciar per separat, s’inverteixen o s’alternen en la pronúncia de paraules i frases, podent resultar una parla inintel•ligible.

Causes i orígens dels trastorns de pronúncia:

  • Dèficit en la discriminació auditiva.
  • Poca mobilitat lingual.
  • Deglució atípica (deglució immadura).
  • Dèficit d’articulació, o articulació infantil.
Trastorns de la fluïdesa verbal

Disfèmia: La disfèmia o quequeig és l’alteració del ritme de la parla, amb interrupcions brusques, repeticions de lletres o part de paraules Es caracteritza per una parla monòtona, sense fluència.

Afectació de la disfèmia en diferents edats:

  • nens de 3 a 6 anys: el quequeig pot desaparèixer. No s’inicia tractament logopèdic. Es treballa mitjançant pautes als pares.
  • En nens a partir de 6 anys: es pot iniciar tractament logopèdic per aconseguir una fluència i ritme adient de parla, a més de treballar conjuntament amb la família.
Trastorn del llenguatge
afàsia

Afàsia: És un trastorn del llenguatge amb afectació de la parla i el llenguatge escrit. L’origen de l’afàsia és degut a un dany cerebral amb lesions a les parts que controlen el llenguatge.

Segons la localització de la lesió cerebral pot afectar més la comprensió del llenguatge, l’expressió o ambdues.

Trastorn de l’articulació

Disàrtria: És un trastorn motor de la parla que es caracteritza per la dificultat d’articular. És causat per una alteració en el control muscular. Té com a origen un trastorn neurològic.

Afecta la respiració, la fonació, l’articulació i la prosòdia.

Trastorns de la veu

Disfonia: Disfonia: És un trastorn de la veu d’origen orgànic o funcional que afecta una o més de les característiques de la veu: el timbre, la intensitat, l'extensió i la durada de la fonació. L’ afonia és l'alteració màxima de la disfonia, és la pèrdua total de la veu.

Característiques de la veu disfònica:

  • Timbre ronc de la veu.
  • La parla és forçada.
  • Existeix fatiga al parlar.
  • Pèrdua de la veu al llarg del dia.
  • Excessiva tensió als músculs que intervenen en la fonació (cara, coll, espatlla i /o tòrax).
disfonia

El tractament de les disfonies requereix un enfocament integral i engloba els següents factors:

  • Els Hàbits d’Higiene Vocal depenen de diferents factors (professió, alimentació, respiració…). S’han d’abordar de forma específica i individualitzada per a cada persona.
  • El cos és la nostra caixa de ressonància. Mantenir l’eix corporal és una meta a assolir per preservar la verticalitat corporal i una correcta fonació.
  • La relaxació pot ser segmentària o global. Ajuda a preparar la musculatura per a una correcta relaxació i respiració.
  • La respiració és un dels grans paràmetres de la veu que es troben afectats en les persones que pateixen disfonia funcional. L’objectiu del tractament és aconseguir una respiració completa i costo- diafragmàtica, imprescindible per a una fonació correcta i sense esforç. D’aquesta forma, es va realitzant un entrenament per augmentar la capacitat d’inspiració nasal i espiració bocal.
  • Per últim, la impostació vocal consisteix a ensenyar al pacient a col•locar de forma correcta la veu. En aquest procés es combinen els diferents paràmetres que intervenen a la fonació, i que prèviament s’han treballat de forma individual, aconseguint una integració completa.
el desenvolupament del llenguatge
desenvolupament llenguatge

El llenguatge és un dels medis que utilitzem per a comunicar-nos.

Al néixer, el nen té una predisposició i capacitat per a desenvolupar el llenguatge. A més d’ unes condicions genètiques o biològiques per aprendre a parlar, el nen necessita del contacte amb el llenguatge per aprendre’l.

Etapes de la comunicació

El desenvolupament del llenguatge oral comença des del naixement. El nen, mitjançant el plor, el somriure, la mirada, el cos... estableix una comunicació, que l’ adult interpreta i li dóna un significat.

Quan l’ adult atorga un significat, actua atenent al nen; d’ aquesta manera es completa el cercle de la comunicació, mitjançant el feedback o resposta per part de l’ interlocutor.

Les primeres comunicacions que apareixen en el nadó són de tipus gestual i/o verbal.

En aquest moment, el nen no té una intenció comunicativa. És a dir, l’ adult interpreta les conductes del nen.
La comunicació passa per diferents etapes:

L’ etapa pre- lingüística (0-12 mesos)

En aquesta etapa, la comunicació passa pel plor, el somriure ( que apareix al voltant dels 4 mesos) i el balboteig o emissió repetitiva de sons.

Quan l’ activitat de fonació del nen va augmentant i precisant les seves articulacions, ja és capaç d’ imitar sons que sent al seu entorn.

A partir del vuitè o novè mes, el nen tendeix a produir monosíl•labs repetitius, que gràcies a la reacció i interpretació de l’ adult, comencen a tenir significat. (ex. Ma-ma-ma, te-te).

Aquestes donaran pas a les primeres paraules significatives i d’ intencionalitat comunicativa.

L’ etapa lingüística (12 mesos-6 anys)

És un període pre-sintàctic (previ a la construcció de frases) on, el nen, mitjançant una sola paraula, pretén atorgar un significat de frase (desig, rebuig, por...)

El nen comença a desenvolupar gran interès pel llenguatge, descobreix que cada objecte o persona té un mot diferent.

Al voltant dels dos anys de vida, el nen inicia l’ associació de dos paraules que podem considerar com les primeres frases.

Entre els dos i tres anys, es produeix l’ explosió del llenguatge. Durant aquest període el nen augmenta considerablement el número de paraules emeses. I als tres anys és capaç de realitzar correctament frases simples.

La comprensió del llenguatge va evolucionant paral•lelament.

Entre els tres i els sis anys, el nen va perfeccionant les seves emissions. Fonèticament no existeixen tantes simplificacions, millorant les produccions de síl•labes complexes, diftongs i paraules trisil•làbiques.

Als sis anys, els nens i nenes ja han assolit les regles sintàctiques, morfològiques i fonètiques del llenguatge adult.

Tenir en compte l’ evolució normal del llenguatge infantil dins de cada etapa del desenvolupament del nen, ens pot servir com a pauta orientativa, tant per a l’ estimulació de la parla, com per a determinar possibles retards dels llenguatge.

Segons el desenvolupament maduratiu del nen, l’edat i el tipus de dificultat de la parla o del llenguatge, cal que diferenciem entre retard o trastorn de llenguatge.

Quan parlem de retard del llenguatge?

El nen passa per diferents etapes lingüístiques paral•leles a la pròpia maduració del nen. Quan el nen segueix una evolució adequada però més lenta, parlem de retard del llenguatge. En ocasions, es recomana un treball d’ estimulació, que en un principi pot ser suficient donant pautes als pares amb la finalitat que puguin potenciar el llenguatge dins del context natural i quotidià del nen,aprofitant el moment del bany, el dinar, el parc...

Quan parlem de trastorn del llenguatge?

El nen desenvolupa el llenguatge, passant per les diferents etapes; tanmateix, pot succeir que algunes de les àrees del llenguatge no s’assoleixin amb total normalitat (vocabulari, pronunciació, quequeig...). En aquests casos, el nen presenta un trastorn de la parla.

Sol presentar-se l’edat de cinc anys com l’edat límit per a diferenciar retard de trastorn. Una alteració del llenguatge que el nen no resol amb la seva pròpia maduració, precisarà un tractament específic logopèdic.