Serveis

tècniques d'estudi

psicologia escolar

La psicologia escolar està orientada a la valoració del rendiment acadèmic dels alumnes que presenten dificultats en els aprenentatges escolars. Mitjançant una exploració de les capacitats intel·lectuals, maduració, llenguatge, entre d’altres, permet la detecció de trastorns que puguin interferir en l’aprenentatge.

àmbits d'intervenció
trastorns d'aprenentatge

Els trastorns d'aprenentatge són tots aquells que afecten durant la infància i l'adolescència, i tenen repercussió als aprenentatges escolars. D'aquesta forma, l'alumne té uns rendiments escolars inferiors als esperats per a les seves capacitats intel·lectuals.

Els trastorns més coneguts tenen una afectació a la lectura, l'escriptura, l'ortografia, el càlcul, la concentració, la memòria de treball..., i poden derivar en fracàs escolar.

Durant els primers anys d'escolarització ja es poden posar de manifest algunes de les dificultats d'aprenentatge. Un diagnòstic precoç és fonamental per a poder orientar una reeducació psicopedagògica específica.

dislÈxia
dislexia

És un trastorn que afecta la lectura i l’escriptura, afectant l’aprenentatge inicial (primeres etapes evolutives) com el seu desenvolupament. El nen amb dislèxia es presenta com un lector atípic comparat amb altres nens de la seva edat o curs escolar, les seves dificultats no es justifiquen per una baixa capacitat intel·lectual.

Característiques generals de la dislèxia:

  • Dificultats d’habilitat fonològica.
  • Pobresa de vocabulari.
  • Dificultats de memòria.
  • Dificultats d’atenció.
  • Dificultats viso- perceptives.
  • Dificultats d’associació grafia- fonema.
  • Dificultats de desenvolupar un text escrit.
  • Dificultats ortogràfiques.
  • Poden coexistir dificultats del càlcul aritmètic.

La capacitat de la lectura i l’escriptura estan vinculades amb múltiples factors (maduratius, neurològics, perceptius, cognitius...). D’aquesta manera, les dificultats que podem observar en un nen amb dislèxia compleixen uns criteris generals, però es particularitzen en uns trets individuals segons les pròpies capacitats específiques.

Característiques de la lectura:

Entre d’altres les característiques de la lectura dels nens que tenen dislèxia són:

  • Dificultat perceptiva de les diferents grafies.
  • Dificultat per associar la grafia al so corresponent.
  • Inversions de lletres rotades a l’espai.
  • Inversions a la lectura de síl•labes.
  • Dificultats per assolir un mecanisme eficaç de la lectura.
  • Lentitud lectora.
  • Baixa comprensió lectora.

 

Característiques de l’escriptura:

Entre d’altres les característiques de l’escriptura dels nens que tenen dislèxia són:

  • Dificultat perceptiva de les diferents grafies.
  • Grafia irregular.
  • Dificultat per associar el so a la grafia corresponent.
  • Omissions/ Inversions de lletres o síl·labes.
  • Fragmentació de paraules incorrecta.
  • Dificultats sintàctiques.
  • Dificultats per a desenvolupar textos (seqüència d’idees, organització).
TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ(TDA)
tda

Es un trastorn que s’ inicia en la infància i que afecta principalment a la capacitat d’atenció sostinguda, la concentració, la planificació i organització de tasques; sovint va associada amb trets d’impulsivitat i hiperactivitat (TDA amb hiperactivitat). Aquest trastorn afecta tant els aprenentatges escolars com la conducta del nen.

Característiques generals del TDA-H, segons els criteris diagnòstics del DSM-IV (Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals):

DESATENCIÓ:

  • No para suficient atenció als detalls, comet errors per oblit en les tasques escolars.
  • Dificultats per a mantenir l’atenció.
  • Dificultats d’escolta.
  • No sempre segueix les instruccions o finalitza les tasques.
  • Té dificultats per a organitzar tasques i activitats.
  • Tracta d’evitar tasques que requereixen un esforç mental sostingut.
  • Sovint perd objectes necessaris.
  • Es distreu fàcilment.
  • Sovint es descuida de les activitats diàries.

HIPERACTIVITAT:

  • Sovint es mou en excés.
  • Li costa mantenir-se assentat.
  • Presenta inquietud motriu, s’aixeca en situacions inapropiades.
  • Sovint presenta dificultats per jugar tranquil·lament.
  • Sovint “està en marxa”, com si tingués un “motor”.
  • Sovint parla en excés.

IMPULSIVITAT:

  • Sovint es precipita en respondre.
  • Dificultats per a mantenir el torn de paraula.
  • Sovint interromp o s’interposa en activitats d’altres.

El diagnòstic de TDA-H, el determina el professional (psicòleg, neuropediatra, psiquiatra...) a partir de la simptomatologia presentada pel nen, complementat amb una exploració neuropsicològica.

Què és la memòria?
memoria

La memòria humana és la funció cerebral que permet als humans retenir experiències passades i informació de diferent tipus i origen. Així, podem recordar informació per a tota la vida, informació per uns pocs segons, informació de la vida quotidiana...

Emmagatzemar i recuperar

Mitjançant les sinapsis o connexions neuronals, tenim la facultat d’emmagatzemar la informació i la possibilitat de recuperar-la i/o reutilitzar-la després. Després d’emmagatzemar la informació, el cervell va oblidant-la paulatinament si no existeix una estimulació que activi aquesta informació.

El procés memorístic consta de les següents fases: emmagatzemar i recuperar. L’activitat d’emmmagatzemar significa atendre, codificar, memoritzar, estudiar. Per tant, un bon sinònim seria aprendre. Recuperar significa reconèixer, recordar, reconstruir el que abans s’ha emmagatzemat.

En distingim tres tipus de memòria segons la duració de la retenció:

  • Memòria sensorial: és la memòria dels sentits i fora del control de la nostra consciència, es produeix de forma automàtica, dura només dos segons. Permet que perduri la sensació captada pels nostres sentits. Funciona com una mena d’eco, repetint allò que hem vist o escoltat.
  • Memòria Curt Termini o Memòria operativa: És la capacitat de recordar entre 7-9 elements . Si no existeix un recordatori posterior o un procés que faci efectiu de passar aquesta informació a la memòria a llarg termini, aquesta informació només perdura 10 o 15 segons al nostre cervell. Per exemple, quan intentem recordar un número de telèfon estem utilitzant la nostra Memòria a Curt Termini.
  • Memòria Llarg Termini o Procedimental: Té capacitat il•limitada, podem retenir la informació durant tota la vida. Passar la informació de la memòria a curt termini a llarg termini dependrà en gran mesura, de les connexions que realitzem de la informació nova amb el coneixement previ que disposem.

 

La memòria és un recurs per aprendre. Si memoritzar només consisteix en copiar i repetir sense donar-li un sentit no hi ha un adequat aprenentatge.

Pel contrari, si memoritzem organitzant la informació i li donem un sentit, estarem utilitzant la memòria constructiva, adequada per un aprenentatge significatiu.

Què és la memòria constructiva?

El constructivisme (Flavell, Piaget) es fonamenta en que la major part de les coses que recordem són dades d’informació estructurades, organitzades i significatives. A més, la informació no és “copiada” simplement al cervell sino que la comprensió i codificació a la memòria és un procés d’assimilació de la informació, de forma que anem “construint” una representació conceptual interna (Memòria constructiva). De la mateixa manera, la recuperació de la informació requereix un procés igualment actiu de “reconstrucció”.

Sabies què…?

APRENENTATGE SIGNIFICATIU

D.Ausubel, psicòleg nordamericà, defensor del Constructivisme va ser l’autor de la teoría de l’aprenentatge significatiu, que, en contraposició amb l’aprenentatge memorístic, parteix que per què hi hagi aprenentatge de la informació ha d’haver dos processos: assimilació i acomodació. L’assimilació és el procés d’associar i conectar la informació rebuda amb el coneixement previ que té la persona. L’acomodació és la integració i ampliació d’aquesta informació, de forma que anem construint el nostre coneixement.